Patty Smith, Bolaño

Últimament na Patty Smith s'està passejant per aquí, fent una mica de grans èxit live. Toca en aquesta mena de festivals sènior que han proliferat últimament per la costa brava, amb un reporter de la teletrès, Maria del Mar Bonet sempre apunt de parlar del Mediterrani, algún pianista jazz, i Serrat oferint l'enèsim concert únic en un marc incomparable.

Des de fa un parell d'anys la senyora Smith aprofita qualsevol micròfon per parlar de Roberto Bolaño, i no em sembla malament. Sempre està bé parlar i recomenar autors tant absolutament recomanables. Em preocupa però que la senyora Smith no hagi calculat les conseqüències d'aquesta campanya desinteressada.

Quan trigarà a sortir un grup d'indie pop dolent amb un nom tipo "Real Visceralistas"?. 2666? Los guitarristas salvajes?. Serà el gran Bolaño cool en segons quina clientela?.

La part que flota

Tres conceptes:

Primer:

"Yo no creo en las profundidades" com li diu Josep Pla al Soler Serrano en un yutub quan cap dels dos sabien que d'allò se'n faria un yutup.

"Yo no creo en las profundidades". O sigui que no ens capfiquem gaire en el que no veiem. O alguna cosa per l'estil. L'interessant és el que es veu, o si més no el que s'intueix. Ja sabéu, els bikinis contra el top less, ensenyar o insinuar.

Segon:

Això de la part que flota no hagués començat mai de no ser per un petit naufragi. Perquè de tot naufragi hi ha alguna part que flota. I com molt bé va dir no se quí, en un naufragi el primer és "no morir". Posats a triar sempre és millor ser de la part que flota.

Tercer:

Això no va de res. En principi serà una etiqueta comuna a una sèrie de cançons i altres coses. Però encara ha d'agafar forma. Em falten adhesions. No vull fer res i ho vull fer tot.

Mai que tingui res a promocionar, si us plau, aviseu-me si això es converteix en un bloc d'autobombo promocional.

Arrenquem.