Metàfora gastadíssima, l'any que es jubila, l'any que ocupa el seu lloc amb il·lusió tot i saber que el seu regnat es igual, un dia més o més curt que el del seu dissortat antecessors. Personalment tinc moltes ganes d'enterrar aquest any. Ha estat dolent?. Diria que ha estat de transició, de passar papers, de trànsit, juas juas. El cas es que han canviat i canviaran coses. Al principi t'ho pens malament, més que res per la sensació de no controlar res del que passa. No suporto que prenguin decisions per mi. No suporto que em diguin que m'anirà bé. He après algunes coses que ja sabia teòricament. No és el mateix saber el que pot passar, que que et passi. Evident, no?. I no és agradable tenir la sensació que et donin per amortizat. Una mena de pre-jubilació quan no l'havia demanat. No no estic prejubilat, en tinc 25, però jo ja m'entenc, i si algú necessita saber més detalls, que pregunti.
El cas és que tot passa i de tot se'n surt un si vol sortir-se'n. I que vols fer-hi, som així: desagraits, tenim poca memòria i en general pensem a curt termini. I molts cops sense adonar-te'n, i crec o vull creure que sense mala intenció. El tiempo pone a cada uno en su lugar, ya veremos cuando.
Sobre la intenció inicial i no oblidada d'aquest lloc: 2011 està a punt de començar i en tinc moltes, moltes ganes.
