I és de la Troba Kung Fu, que em sembla un grup fascinant. Sembla per fí superada la ressaca del mestissatge multiculti que han proliferat en últims anys. Dels Ojos de Brujo, Chambao i la seva cantant inevitable, tots els fills més o menys bastards de Mano Negra i Manu Chao etc que em fa la sensació que fusionaven per fusionar, com qui barreja ingredients a veure si surt un plat bo. De tota aquella classe possiblement Dusminguet n'éren els millors, perquè ells crec que sí sabien fer macarrons.
Doncs res, que fa no gaire va sortir el segon disc de la Troba Kung-Fu, (a la panxa del bou). El disc està, crec, molt bé. Té un hit absolut (Subway Walk), un parell de reversions del seu primer i brillant disc (Clavell Morenet), i algunes cançons noves incontestables, com ara la gran Rumbestoltes (que la rumba riu del que li don la gana!), la melancòlica "Les mil i una rumbes" i la clàssica coctelera que aconsegueix una cosa que em sembla molt difícil: en cap moment vol sonar de fora. Fan que tot acabi sonant a rumba, rumba catalana. I si passen per prop de casa ni ho dubteu, teniu festa assegurada
Doncs hi ha una cançó que es diu Take your time, amb un anglès contagiós, mescla de reagge lleuger, un moment dub i alguna cosa francesa. I en general crec que no és la millor cançó del disco, però té un moment brillant. A mi em va fer venir pell de gallina.
I diu:
No miro més enrere
jo només vull mirar endavant
que el passat em pesa massa
i no em deixa volar el cant
abandono el meu plany,
mentida i part de l'home trist
si no disfruto del que visc
no tinc dret a l'alegria
jo li vull cantar a la vida
que en el seu cant em faré ric
i dic que Tot ÉS ARA
No és fàcil trobar cançons tan positives com aquesta. Sense rastre de cinisme, ni por a passar per ingenus nanos. Tot és ara. El passat pesa massa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario