Per què escrivim

Si no cal escriure. Ningú m'ho demana. No sé de ningú que entri en aquest bloc més que de forma esporàdica. Ni puta falta que fa. Això és una distracció més, com el twitter, el feisbuch, amb algunes diferències notòries, interactivitat, espai per esplaiar-te etcètera.

Ara a més no tinc gaire temps per res que no sigui seguir una rutina més o menys agradable: feina, màster (dels ous) i entrenaments. No cal dir quina és la millor part del dia. Una conseqüència curiosa de tot això és la son. Tinc son fins el migdia, aleshores espavilo prou, llàstima que tingui quatre (quatre) hores de classe, intolerable. Vigília malgastada a totes llums. I després dues hores de nedar i voltar per l'aigua. Opcionalment: cervesa amb els companys. Aquesta variable pot entrar en qualsevol moment del dia.

I si no hi ha gaire res a explicar, hi ha gaire res a escriure?