Mai acabes de conéixer prou Tom Waits. Ara estic escoltant el tercer de la seva triologia memorable, format per Swordfishtrombones, Rain Dogs i Frank's Wild Years. Es tracta d'un disc força teatral, com adverteix el subtítol. Instrumentalment variat, amb força presència de vents (acordions, trompetes i aquestes coses). Les percussions encara no són picar llantes i pneumàtics, però disten de ser ortodoxes.
La cançó que em té més atrapat, juntament amb l'enorme Way down in the whole (vegeu The Wire) és Cold, Cold Ground.
Tom Waits és infinit, i n'hi ha per tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario