Arran de les fusions empresarials, sembla que Cuatro i T5 aniran definitivament en la mateixa línia informativa. Gent com el Monegal, Iu Forn i altres denuncien seguidament el tractament-espectacle que es fa de la informació sobre tot a T5. El gust pel succés, pel drama humà, buscant testimonis que no aporten més informació que el pavor, el miedo, las tremebundas consecuencias, etc.
Que té de dolent això?. La crònica de successos no té res de dolent en sí. Forma part, suposo, del que cal explicar. Per mi el problema rau en la manca de visió de conjunt.
Irònicament amb productes com Informe Robinson s'està fent una informació esportiva amb relat, que diuen ara els tertulians. És a dir, partint d'un partit, o d'una jugada, o d'un personatge s'explica alguna cosa que va més enllà. Quin interès té saber que Valdés va estar a prop de deixar el futbol?. Doncs que il·lustra bé al tipus de pressions, mals gustos, i aspectes desagradables que té una professió aparentment idíl·lica. Doncs ja sabem una cosa més del món. Ens hem informat.
Informatius a T5: un mort per aquí, un que tusta la seva dona a un poble no sé on, una explosió de gas, un robatori, uns veïns disposats a superar el guiness de punta de coixí. Conclusió: el món és una successió d'anècdotes que ens afecten més o menys. I com no hi ha punt en comú, no hi ha cap possibilitat de reflexió, més enllà del déu n'hi do i el pobre gent, i sobre tot cap conciència de capacitat d'intervenció ciutadana. L'únic que pot fer una persona en contra de que es mati la gent és no fer-ho. Evident no?. I la corrupció?. I els balanços dels bancs?. Aquí sí que hi podem fer alguna cosa: treure diners del banc. Votar Carmen de Mairena.
Si ho féssim tots?. Adéu paradeta, adéu mitjó. Hosti, s'ha espinyat un autocar del Imserso, quines coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario